Fa una estona m’he menjat una poma. Doncs bé, tenia tanta cera per damunt, d’eixa per a fer-les “boniques i lluentes”, que al agafar-la estava com oliosa al tacte i he hagut de llavar-la amb aigua i sabó abans de menjar-me-la. I això que era del mercat, que es suposa que els productes son millors. Estic un poc decepcionada, perquè cada vegada és més i més difícil evitar menjar plàstic.
I compte, que no dic que tot siga igual, al contrari: només en aquest cas, ja que no crec que estiguem en zona de producció de pomes i aquesta haurà vingut de ves a saber on. Això si: maquillada i tunejada amb Max Factor long lasting.
Coca de tomata 